Associació Interuniversitària de Criminologia

SIEC Sociedad Interuniversitaria de Estudiantes de Criminología

SIEC Sociedad Interuniversitaria de Estudiantes de Criminología

Universidad

logo_uoc

    Suscríbete al blog por correo electrónico

    Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

    Som una espècie violenta? Aproximació biològica i psicopatològica a l’agressivitat i la violència humanes

    Per a la criminologia, l’estudi de la violència, ha de ser un objecte d’interès prioritari. Per aquest motiu, el curs organitzat per la UB i titulat Som una espècie violenta? Aproximació biològica i psicopatològica a l’agressivitat i la violència humanesresulta una oferta molt engrescadora per a tots aquells interessats en el comportament antisocial.

    Les diferents branques de les ciències socials han formulat diverses teories que ajuden a explicar el comportament violent, però aquest curs es distancia d’aquesta mena d’explicacions i es centra en un enfoc biologista. El desenvolupament de noves tècniques per captar imatges del cervell, la neuroimatge, ha fet possible que la neurociència cognitiva pugui explorar el cervell en viu i establir relacions entre el cervell i el comportament humà (una explicació d’aquests avenços científics la poden escoltar en una emissió en obert de la UNED – Cartografiando el cerebro, descifrando la mente). 

    L’enfoc biologista del curs és una característica molt atractiva per a tots aquells que per la seva formació o tradició de coneixement sempre han estudiat la violència des de la seva vessant social. L’agressivitat és un comportament natural a l’ésser humà perquè és un mecanisme de supervivència de l’espècie, és una emoció. La violència és una construcció que té més a veure amb la cultura. L’agressivitat  i la violència ja estava present en els nostres avantpassats, primats i homínids.

    La genètica i la seva relació amb la personalitat és un dels temes que són abordats durant el curs. Si a través dels gens es transmeteixen característiques biològiques, potser que l’agressivitat com altres característiques de la personalitat,  siguin heretades. Això no suposa que hem de creure en un determinisme genètic que menyspreï l’ambient.  Pot existir una predisposició per a qualsevol comportament, però l’entorn pot afavorir o anul·lar aquesta tendència. Per ampliar aquest punt resulta interessant aquest programa de REDES. 

    En aquest curs també s’exploren les relacions entre psicopatologia i violència. En  aquest ambient acadèmic, es desmunten  mites sobre la perillositat dels malalts mentals. Són tres els factors que destaquen pel fet de predir el comportament violent: el consum de alcohol o altres drogues, el gènere i manifestacions anteriors de comportament violent i no tant una patologia concreta.

    També és fa una exploració sobre la violència intrafamiliar, el suïcidi ( Documentos TV,  La muerte silenciada. Suicidio, el último tabú.  ) i el cervell terrorista. Tots aquest temes són frequentment tractats per la criminologia.

    Per últim, crec que en futures edicions del  curs, seria molt interessant incloure la presència dels criminòlegs. Establir relacions entre la descatalogada  frenologia i l’estudi modern de la morfologia i fisiologia del cervell, per exemple, és tasca dels criminòlegs. Com a tancament d’aquesta breu comentari sobre el curs de la UB deixo aquest programa de televisió que tracta el tema que ens ha ocupat.