Associació Interuniversitària de Criminologia

SIEC Sociedad Interuniversitaria de Estudiantes de Criminología

SIEC Sociedad Interuniversitaria de Estudiantes de Criminología

Universidad

logo_uoc

    Suscríbete al blog por correo electrónico

    Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

    pla docent de psicologia del pensament (cat)

    Informació de l’assignatura


    Psicologia del pensament Codi:
    10.527    Crèdits:
    6
    Consulta de les dades generalsDescripció

    L’assignatura en el conjunt del pla d’estudis

    Objectius i competències

    Continguts

    Consulta dels materials de què disposa l’assignatura

    Consulta del model d’avaluació

    ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l’assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d’avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d’avaluació final.
    • Descripció

    Enfocament conceptual de l’assignatura

    La matèria que comprèn l’assignatura de Psicologia del Pensament és un element fonamental d’integració d’aspectes cognitius, de desenvolupament i d’interacció amb altres processos bàsics. Els continguts d’aquesta assignatura procuren recollir de forma representativa els diferents aspectes que ocupen avui el gruix de la investigació sobre el pensament humà en psicologia.

    No obstant això,
    i donada l’extensió i diversificació de la problemàtica, cal tenir en compte que el que ofereix aquesta assignatura és una panoràmica del desenvolupament i estat de la qüestió, posant especial atenció a l’estudi experimental del pensament humà, que en l’actualitat es duu a terme principalment dins del marc del cognitivisme. Això no suposa l’absència d’altres perspectives, problemàtiques i línies d’investigació, atès que es donarà cabuda també a posicions limítrofes amb el marc teòric general on es
    situa l’assignatura. Per tant, trobarem també posicions crítiques tant al marc teòric com al metodològic, assenyalant qüestions importants que han procurat solucionar-se des d’altres perspectives.

    Cal destacar que en aquesta assignatura es donarà especial atenció a les qüestions que tenen o han tingut major rellevància per al psicòleg, malgrat que aquesta distinció, en la pràctica, no és clara. Encara que les preguntes formulades estiguin delimitades dintre del camp de la psicologia,
    s´ha de tenir en compte que el seu origen i desenvolupament històric, al llarg dels segles, deu molt als plantejaments filosòfics, primer, i als d’altres disciplines més o menys properes a la psicologia, després. És a dir, malgrat que no sigui un objectiu fonamental de l’assignatura, cal tenir present que les qüestions que preocupen avui en dia en el camp de la psicologia del pensament són, en general, fraccions o concrecions de preguntes sobre l’ésser humà de llarg recorregut històric i immerses
    en el bagatge cultural de la nostra societat.


    Amunt

    • L’assignatura en el conjunt del pla d’estudis

    Atesa la complexitat de la temàtica abordada, la psicologia del pensament està molt relacionada, en primer lloc, amb assignatures amb les que comparteix un enfocament cognitiu, situades també dins de l’àrea de la psicologia bàsica. Per tant, comparteix en major o menor mesura la temàtica, els interessos i l´enfocament amb Psicologia de l’Aprenentatge, Psicologia de l’Atenció i la Memòria i especialment amb Psicologia del Llenguatge, atès l’èmfasi que des de la perspectiva
    cognitiva es fa de la interrelació entre pensament i llenguatge.

    En segon lloc, la Psicologia del Pensament es pot entendre també dins d´una perspectiva evolutiva, de canvi al llarg de la vida. Això implica que des de la perspectiva del desenvolupament comparteix interessos amb les assignatures Psicologia del Desenvolupament I i II. Dintre d’aquesta àrea, i atès el plantejament teòric general de l’assignatura, els temes presentats tenen molta relació, en la pràctica,
    amb aspectes relatius a la Psicologia de l’Educació i la Instrucció.

    Finalment, però com a fons subjacent a tota la temàtica, aquesta matèria pren més sentit quan l’examinem a la llum dels aspectes històrics i epistemològics del desenvolupament de la ciència en general, i de la psicologia en particular. És especialment recomanable tenir presents qüestions fonamentals de la Història de la Psicologia, per a una millor comprensió de la formació, en la història recent
    d’aquesta disciplina, de les línies d’investigació, els marcs teòrics i els metodològics que avui centren els interessos dels investigadors en aquesta àrea.

    En definitiva, ateses les peculiaritats de l’activitat de pensar, i el grau en que impregna i caracteritza allò humà, la matèria a treballar té relació, en últim terme, amb gairebé qualsevol activitat humana que es pretengui examinar; i de forma inversa, en totes les àrees d’estudi de l’actual investigació en
    psicologia es poden establir relacions amb el que aquestes investigacions suposen per als processos de pensament. Per tant, volem convidar als estudiants a ser receptius i creatius, establint llaços amb altres matèries o perspectives teòriques que puguin ser d’utilitat recíproca per a la comprensió de l’acció de pensar.


    Amunt

    • Objectius i competències

    Objectius
      En finalitzar l’assignatura l’estudiant ha de ser capaç de:

    • Construir un marc general en el qual es recullin les principals teories i línies d’investigació psicològica sobre els processos del pensament.
    • Comprendre els avantatges i les limitacions de les diferents perspectives.
    • Sintetitzar els nuclis temàtics en els quals s’organitza la investigació en psicologia del pensament.
    • Distingir
      entre les investigacions que es centren en aspectes moleculars, analítics i basats en la investigació de laboratori; i aquelles investigacions més properes al pensament a la vida quotidiana que emfatitzen un caràcter holístic, ecològic i contextual del pensament.
    • Assenyalar els diferents procediments metodològics adoptats dins la investigació del pensament humà.

    Competències bàsiques

    • Que els estudiants hagin demostrat
      posseir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteixi de la base de l’educació secundària general, i es trobi en un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclogui també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu camp d’estudi.
    • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que es puguin demostrar mitjançant l’elaboració i la defensa
      d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi.
    • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
    • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.

     Competències tranversals

    • Analitzar
      i sintetitzar.
    • Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en els que es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
    • Llegir de forma crítica la bibliografia científica, avaluant la seva procedència, ubicant-la dins un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
    • Treball de forma autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del
      desenvolupament d’habilitats.

    Competències específiques

    • Utilitzar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.
    • Entendre el funcionament cognitiu d’una forma integrada.


    Amunt

    • Continguts

    –         Unitat 1.  Perspectives en la concepció psicològica del pensament

    –         Unitat 2.  Formació de conceptes i canvi conceptual.  Raonament deductiu i inductiu

    –         Unitat 3.  Comprovació d’hipòtesis.  Judicis de probabilitat i presa de decisions

    –         Unitat
    4.  El paper del context en la psicologia del pensament

    –         Unitat 5.  Solució de problemes, raonament informal i creativitat


    Amunt

    • Consulta dels materials de què disposa l’assignatura
    Material Suport
    Psicologia del Pensament Web
    Psicologia del Pensament PDF


    Amunt

    • Consulta del model d’avaluació
    Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda, a partir de l’avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) virtual i, d’altra banda, mitjançant la realització d’un examen final (EX). Per a fer la PS cal haver superat l’AC; per a fer l’EX no cal haver superat l’AC. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PSVir o EX.

     


    Ponderació de les qualificacions

     


    Opció per superar l’assignatura: AC + PS

    Final d’assignatura: AC + PS

    AC = 60%

    PS = 40%

    Notes mínimes:

    · PS = 3,5

    Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l’assignatura serà la nota obtinguda a la PS.


    Opció no superant l’AC: EX + AC

    Final d’assignatura: EX + AC

    EX = 65%

    AC = 35%

    Notes mínimes:

    · EX = 4

    Aquesta fórmula de ponderació només s’aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l’EX. Quan la nota obtinguda a l’EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l’EX, la qualificació final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX.

    En el cas d’assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l’examen (EX), la fórmula de ponderació només s’aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l’EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l’assignatura serà la nota obtinguda a FE.


    Amunt